Ermengol I, comte d’Urgell, va ser l’artífex de l’expansió del comtat vers el sud. Justament l’any de la seva mort, el 1010, el seu fill Ermengol II va donar el castell de Comiols a Sant Miquel de Montmagastre.

El castell es va mantenir en la seva forma original, una torre aïllada. Actualment només se’n conserven la planta baixa i primer pis, que arriben als 5-6 m d’alçada. S’hi aprecia la porta d’entrada, a l’alçada del primer pis, cosa que permetia retirar l’escala en cas d’atac. També s’hi conserven dues espitlleres.

En l’època d’Arnau Mir de Tost, el senyor de la guerra al servei del comtat d’Urgell, el castell de Comiols va passar primer a mans de l’abadia de Sant Pere d’Àger (1065) i després a ser propietat de la seva filla Letgarda i el seu nét Guerau de Ponç (1072). D’aquesta manera, va quedar adscrit als dominis dels Cabrera, vescomtes d’Àger, fins al segle XIV. En aquell moment passà a mans dels Villalba.