Comiols, el pas desitjat

A partir de l’any 1000, els comtats catalans van trencar una barrera. La serra del Montsec havia estat durant segles una protecció davant d’Al-Àndalus, però també era un fre per accedir a la plana. El debilitament del califat i la divisió posterior en taifes feien possible créixer cap al sud.

El coll de Comiols era el pas ideal per fer-ho, i el comtat d’Urgell en va prendre el control. Se li obrien les portes de la plana, mentre que el comtat de Pallars quedava frenat, per sempre més, al Montsec.

El fortí sobre el camí

El comtat d’Urgell sabia que no podia créixer sense protegir la porta de casa. Així, alhora que conqueria Ponts i Guissona, va aixecar la torre de Comiols. Corria l’any 1010, i la van fer amb forma cilíndrica i allargada habitual en l’època. No hi cabien gaires soldats, sinó que era una talaia: si hi havia un atac des del sud, els vigilants avisaven que calia preparar les defenses.

L’altre peu del poder

De la mateixa manera que el comtat d’Urgell creixia aixecant torres, el bisbat d’Urgell sembrava el territori d’esglésies. Sant Romà de Comiols, documentada des de 1054, és un bon exponent del primer romànic llombard, i una peça imprescindible per fixar una comunitat al lloc.

El poble

Sota la protecció de la torre va començar a créixer un poble, consolidat amb la fundació de l’església. El nucli, junt amb les masies disseminades, vivia del conreu de cereals, la cria d’ovelles i cabres i l’explotació del bosc. A més, era un lloc de pas clau per al tragí de mercaderies, bestiar i sal. La substitució del camí tradicional per la carretera actual, cap al 1900, va fer que el poble s’abandonés.

La Guerra Civil

L’enfonsament del front d’Aragó el març de 1938 va desencadenar mesos d’enfrontaments al Pallars. Mentre la 63a Divisió feixista assolava Isona, l’XI Cos de l’exèrcit republicà va fortificar el coll de Comiols amb un seguit de búnquers i trinxeres. De nou, el lloc que havia estat estratègic durant l’edat mitjana esdevenia clau, però aquest cop no va ser suficient per aturar el pas de les tropes.