El casal de la Granja és un dels edificis més emblemàtics del patrimoni arquitectònic d’Artesa de Segre, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), conegut popularment com la Granja.
A principis de segle xvi, Ramon Berenguer de Ribelles va cedir a l’abadia de Montserrat els seus drets sobre Artesa de Segre. Poc després, l’abadia va construir el casal de la Granja amb l’objectiu de gestionar la recaptació dels delmes.
El senyoriu montserratí va contribuir a la prosperitat de la vila, ja que va promoure millores en infraestructures com ara els molins o els forns. L’any 1840, arran de la desamortització de Mendizábal, el casal va ser adquirit per Ignasi Girona Targa, membre d’una de les famílies més influents de la burgesia catalana del segle XIX, que, entre altres grans obres, van promoure i impulsar, la construcció del canal d’Urgell. Durant aquells anys, la Granja es va convertir en un dels seus llocs preferits i hi va fer llargues estades. A la seva mort, la propietat va passar a mans de la seva filla Antònia Girona Agrafel i, a principis de segle XX, fou heretada per una de les seves netes, Maria del Remei Anzizu Girona. Durant la segona meitat de segle XX, el casal va ser reconvertit en habitatges de lloguer, fet que en va malmetre la fisonomia original.
A partir de l’any 1548, amb la construcció de l’edifici de la Granja, Artesa de Segre va començar a créixer més enllà de la vila closa. Així i tot, la vila va experimentar pocs canvis urbanístics fins ben entrat el segle XIX.
Va ser a mitjan segle XIX, amb la construcció del Canal d’Urgell i les noves carreteres, quan Artesa de Segre va viure un notable creixement urbà. La planificació d’aquestes vies va obligar a adaptar el traçat urbà a les noves necessitats de comunicació i mobilitat.
Entre 1891 i 1893 es va construir l’edifici de les Monges, que va acabar donant nom al carrer on s’ubica. A principis del segle XX, la població es va expandir cap a l’oest, gràcies a les donacions de terreny que Maria Anzizu i Eduard Maluquer, propietaris de la Granja i de la seva plantació, feren a l’Ajuntament.
