L’any 1037 el comte d’Urgell Ermengol II vendre el castell i la vila d’Artesa a Arnau Mir de Tost i Arsenda. Aquesta cessió incloïa també els termes del territori, els molins i els drets sobre les aigües del Segre. Entre els béns mencionats a la donació, es feia referència a l’existència d’un port fluvial amb vaixells.

La segla d’Artesa de Segre és una infraestructura hidràulica d’origen medieval i tenia com a funció principal el subministrament d’aigua per al regadiu i altres usos dins del municipi. Per exemple, fa molts anys s’hi rentava la roba i, per això, també es coneix com els safaretjos de la vila.

Aquesta segla, com moltes altres a la comarca de la Noguera, va ser cabdal per al bon desenvolupament agrícola i econòmic de la vila al llarg dels segles. La segla aprofitava l’aigua del riu Segre i distribuïa el rec per diferents zones de cultiu del municipi i els seus voltants. Aquest tipus d’infraestructures van ser essencials en èpoques passades, ja que, a més de la seva funció agrària, també eren una font d’aigua per a activitats domèstiques i industrials, com els antics molins fariners, les fassines o els rentadors del poble, presents encara avui.

A inicis del segle xx, el projecte d’un nou pantà a Salgar havia de comportar la desaparició de l’horta. Finalment, el projecte no va tirar endavant, i l’alta capacitat agrícola de l’horta va afavorir l’aparició de nombrosos productors locals.

Avui dia, la segla d’Artesa de Segre és un element del patrimoni històric i cultural del municipi. Encara es poden observar alguns trams del seu recorregut i entendre la seva importància en la vida diària de la vila en èpoques passades.